La precarietat de les dones dibuixants

Durant molts anys, en aquest pa�s quan es parlava de c�mics i de tebeos, es parlava de Mortadel�lo, Ast�rix, Tint�n i Massagran, si teniu una fam�lia una mica m�s nostrada. N'hi havia a totes les cases, per� alg� havia decidit que era una cosa que sobretot agradava als nois de la fam�lia. Aix� ens vam criar moltes, pensant que els c�mics no estaven fets per a nosaltres. Aquell m�n ha canviat molt�ssim, i per b�. Ara hi ha moltes dones dibuixant c�mics, i moltes dones llegint-ne, per� encara no hi ha igualtat amb els seus companys. Nom�s un 2,5% de les dones han tingut feina cont�nua i ben pagada, davant del gaireb� 20% dels homes. En parlem amb Raquel Gu, Conxita Herrero, Marta Cartu i Isa Feu.